Tratamientos fitosanitarios Castellà

 

Telf. 669 866 792

 

C/ Ternelles 5 baixos. (Son rapinya)

07013 Palma de Mallorca.

sempervirensmallorca@gmail.com

 

Paysandisia archon (l'oruga barrinadora de les palmeres)

 

És tracta d'un lepidopter de la familia castniidae, en fase adulta la papallona femella poseeix un oviscapte molt pronunciat que utilitza per pondre els ous a les fulles del seus hostes, en aquest cas, també de la familia Palmae. Te una gran predilecció pel garballó, Chamaerops humilis, amb el risc que això suposa perquè és l'única palmera natural europea, aquesta plaga está ocasionant molts d'anys, maldament no se'n xerri tant. Es necessari realitzar actuacions per combatre l'avanç. A Europa s'ha citat en un gran nombre de palmeres: Chamaerops humilis, Trachycarpus fortunei, Phoenix roebelenii, P.canariensis, P. dactylifera, P. reclinata, Butia yatay, Livistona chinensis, L. decipiens, L. saribus, , Washintonia filifera, W. robusta, Syagrus romanzoffiana, Brahea armata.

Els símptomes que produeix depenen de l'espècie afectada, però un dels signes del seu atac son els orificis que aparèixen en les fulles en forma de ventall produïts per les larves quan les fulles estan en l'interior del tronc. Sabrem que la palmera está afectada quan observem les restes de fibra endurides en els orificis de sortida de les galeríes que realitzen al llarg del tronc. i quan observem els meristems apicals del tall que creixen ladejats d'una forma exagerada.

 

El control de una plaga empieza por la identificación taxonómica de la especie a tratar. seguidamente, la elección de un producto efectivo, para aplicar en el momento del ciclo biológico más oportuno y con una dosificación correcta.

 

Realizamos tratamientos preventivos y de choque.

Plagues més comuns a arbres fruiters

 

Minadors: Phyllocnistis citrella insectes que produeixen galeríes.

 

 

 

 

 

 

 

polls verds: diminuts insectes xucladors que ataquen els arbres que produeixen fruits amb os.

 

 

 

 

 

 

 

còccids: diminuts insectes xucladors de diferentes varietats i formes (cotxinilles,serpetes, caparretes...)

 

 

 

 

 

 

 

cotonets: insecte recubert per filaments que semblen cotó.

 

 

 

 

 

 

 

serpetes: en forma de pergelides, apareix a fruits, branques, peciols. marróns i grisses.

 

 

 

 

 

 

 

cochinilles del negret: color fosc, oliveres.

 

 

 

 

 

 

 

mosca de l'olivera/brom: Phloeotribus scarabaeoides, larva fa malbé sa popa,la picada a la epidermis.

 

 

 

 

 

 

 

CUC DELS BROTS: DANYS PRODUÏTS PER LES LARVES, S'ALIMENTEN DE LES PARTS TERMINALS DELS BROTS DE L'OLIVERA.

 

 

 

 

 

 

 

 

ull de llebre: taques arrodonides, fosques, fulles engroguides que provoquen absicció.

 

 

 

 

 

 

 

 

Cuc cap gròs: Capnodis tenebriosis, els adults s'alimenten dels brots joves, els danys més importants estan causats per les larves que perforen les arrels i l'interior del coll arribant a matar l'arbre.

 

 

 

 

 

 

 

Poll roig de califòrnia: Aonidiella aurantii és una cotxinilla que ataca fulles, brots i fruits. la problemàtica d'aquest còccid és deu a la drepeciació visual dels fruits.

 

 

 

 

 

 

 

 

Repilo - Ull de llebre - Phloeotribus scarabaeoides
Icerya purchasi ( Cotxinilla acanalada) Margarodidae
Poll roig de califòrnia - Aonidiella aurantii - Danys

TRATAMIENTOS

FITOSANITARIOS

Rynchoporus ferrugineus, Becut vermell

Es tracta d'un coleòpter (escarabat), familia Curculionidae, originari del sud-est asiàtic, que arribà a Espanya l'any 1995. Aquesta plaga esta causant una enorme destrucció, a la nostres areàs, afecta principalment a la palmera canària i la palmera datilera, però es pot trobar ja, a innumerables espècies de palmiferes.

L'adult fa de 2 a 5 cm, és de color vermell amb taques fosques i amb el rostre allargat. L'ou és molt petit (2 mm) i blanquinós, i la larva no té potes, té el cos de color groguenc i el cap marró roig.

El cicle de vida és de 3 o 4 mesos i té 3-4 generacions a l'any, normalment a la mateixa planta (fins a 300 individus) mentre hi hagi aliment.

 

Thaumetopoea pityocampa Schiff. Processionària del pi

 

A l'estiu apareixen uns lepidòpters noctunoideus, la femella d'aquets pon els ous en les acícules del pins. al voltant de 30 - 40 dies després de la posta començen les fases larvaries en forme d'orugues. entre mitjans de setembre i mitjans d'octubre és la fase a on començen l'hàbit de on prenen el seu nom popular, del fet que sempre es desplaçen en grup d'una forma gregària.

 

és tracte d'organismes fitofags, que poden arribar a causar verdaders d'anys a les espècies parasitades, coníferes, sobretot del génere Pinus, però també poden afectar d'altres. a més d'això aquests organismes estan proveïts de péls a unes glandules urticants que alliberen a l'ambient amb el moviment, produeixen urticàries i greus afeccions al·lèrgiques. Les orugues construeixen bosses-niu que serveix de refugi per passar l'hivern. A partir de març - abril, les orugues descendeixen al terra per enterrar-se i passen a l'estadi de crisàlida. De les crisàlides aparèixen a l'estiu les papallones, començant un nou cicle.

 

Els tractaments per aturar la propágació són diversos i depenen de l'estadi del cicle en el qual es troben. desde la clàssica eliminació de les bosses niu, la utilització de trampes amb feròmones per la captura dels mascles, la aplicació de productes químics (com inhibidors del creixement, aplicació d'insecticides o piretrines etc..

 

A sempervirens utilitza'm técniques d'endoteràpia que resulten ser molt efectives i ténen aventatges. actúant de forma sistèmica aconseguim atacar directament a les orugues defoliadores, d'aquesta forma evitam fumigacions en massa, intoxicacions del medi no desitjades, que poden tenir lloc en els tractaments tradicionals a von l'insecticida es difumina a la superficie de les acícules. el suministrament del producte de forme vascular també aconsegueix que sigui més perdurable en el temps.

 

aquest tractament el feím a la tardor, per poder suministrar les dosis en el moment oportú. tant per estats larvaris com per baixos nivells de moviments de savies per evitar obstruir les perforacions als conductes vasculars.

aplicam programes amb diferents tractaments, segons l'època de l'any i el cicle biològic.

 

 

 

 

 

Plagues i malaties més comuns de rosers i arbusts de flors

Aphididae, gènere: Aphis., A. verii, A.gossypii, A. spiraecela pugons: Insectes xucladors que produeixen secreccions, altres: Macrosiphum rosae.

Planococcus citri, cochinillas: xucladors amb closques, que s'adereixen als teixits vegetals i produeixen melassa.

Tortrix: fulles aforadades de forma irregular

Hymenopters dels rosers, familia Argidae, genere: Arge rosae orugues: fulles aforadades, abarquillades.

Thysanoptera, exemple: succerathrips linguis, trips. decoloracions amb picades a flors i fulles, vectors de virus.

Puccina sp. Uromyces sp. Phragmidium sp. roya: característiques pústules de color ataronjats que inpregnen quan es toquen.

minador: larva de insecte que forada galeries sinuoses alimentantse del teixits.

cicadelas: petites mossegades entre haz y envés.

cendrades: vellositats grisaceas y blanques en fulles i brots., polsetes pulverulentes blanques agrisades.

taques negres: de color negre o gris cendre grosses clarament siluetes"

motetjat del roser: taques rodones amb tendencia ha agruparse amb pústules.

fumagina: fong que s'instal·la a les melasses de xucladors.

mildius: taques envés de fulles i polsetes posteriors.

àcars:

 

 

fongs més comuns.

 

Botritis (Botrytis cinerea),

Phytophtora sp.,

cendrada Oidï El produeixen diversos fongs com per exemple: (Uncinula necator) ataca les Vids, (Erysiphe sp.), (Sphaerotheca sp.

Roya, El produeixen diversos fongs com per exemple: (Puccinia sp.), (Uromyces sp.), (Phragmidium sp.)

Negreta, (Fumaginas sp.),

Arrufat dels fruiters de pinyol (Taphrina deformans),

Repiló, (Spilocaea oleagina),

 

 

 

 

Càncer del xiprés, El fong Deuteromiceto (Melanconial Seiridum), cardinale (Wag.)Sutt. et Gibs. (1972) descrit per Wagener (1939) com (Coryneum cardinale).

 

génere Fusarium sp. la espècie oxysporum la que més generes d'ornamentals afecta ( chrysantemum, dahlia, dianthus, digitaria, euphorbia, hedera, hibiscus, iris, lilium, etc.)